Víctor Colomer i Nadal, mestre, polític i sindicalista nascut a Corbins (Segrià) al 1896; als 20 anys mestre al “Liceu Escolar”, sota la direcció del pedagog Frederic Godàs, partícip d’aquell projecte d’escola laica i progressista que retratà el Víctor Torres, tot dient: “En aquelles aules màgiques, més enllà de les disciplines reglades, varem aprendre a cantar, a estimar la natura, a endinsar-nos amb interès en els misteris de les ciències naturals,…” S’inicia a la vida político-sindical afiliant-se a l’Agrupació Socialista de Lleida i a la UGT –tot i que ben aviat s’aproparà a l’àmbit cenetista-. El 13 d’agost del 1918 s’organitzava el primer “miting” socialista a Lleida, al “Café del Nord” de l’Avinguda de Ferran; essent un dels oradors el Colomer. L’acte fou presidit per Guerrero, president de la UGT lleidatana, Josep Comaposada, en representació catalana i el Secretari General de la central sindical, Francisco Largo Caballero.
Mestre a Tàrrega, al 1928 passa al centre que el “Liceu Escolar” promou a Balaguer.
Es casa amb la Teresa Vilasetrú, de Maials, també docent que funda a Lleida una escola bressol, la “Llar d’Infants”, gestionada amb els criteris pedagògics de Maria Montessori. Serà en aquella època quan el matrimoni participa a les tertúlies pedagògiques que s’organitzen les tardes dels dijous i diumenges al cafè “Exprés” del carrer Major, llavor de “Batec”, grup de mestres que adquirirà tota la seva potencialitat durant els anys republicans. Al 1930 el matrimoni es trasllada a Barcelona, ell com a director de l’escola de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu i escollit president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Des del seu càrrec es planteja convertir l’AEP en una universitat obrera, amb la missió de formar quadres polítics i sindicals. Els seus escrits denuncien els dèficits socials, educatius, culturals i polítics del moment. Es presentarà a les eleccions municipals que donaran pas a la 2a. República sota la candidatura del Bloc Obrer i Camperol.
Al 1935 s’integra en la Federació Catalana del PSOE i a la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT. Quan al juliol del 36 diversos partits obrers es fusionen i creen el Partit Socialista Unificat de Catalunya, Victor Colomer serà el Secretari d’Agitació i Propaganda. Regidor a l’Ajuntament de Barcelona i responsable de la conselleria de Cultura.
Al 1937, membre del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) en representació de la UGT, essent president de la ponència que tracta sobre els Ensenyaments Tècnics. Al gener del 39, el mateix dia que entraven els feixistes a la capital catalana, surt de Barcelona.; Victor Colomer serà el darrer alcalde de la ciutat republicana. Així descriu la situació l’Artur Martorell, cap de les oficines de cultura: “Aquest matí l’Ajuntament estava desert,(…) Llavors ha arribat el president, Víctor Colomer, i diversos consellers amb les secretàries que han començat a recollir papers. Allò era la fi”.
Essent a França es expulsat del PSUC per la seva ferma reclamació de la independència del partit respecte la política del PCE i la Internacional Comunista. Aviat s’exiliarà a Mèxic on va romandre fins la seva mort, el 16 d’octubre de 1960. Al sepeli, l’Àngel Estivill, amic i company d’exili, manifestà. “Colomer fou un home que per sentiment i reflexió va incorporar-se de jove a la lluita socialista davant la gran injustícia social existent”.
En aquells anys a Mèxic, els Colomer-Vilasetrú continuaren exercint la seva professió, ella al “Colegio Madrid” i ell donant classes particulars. Amb altres companys i companyes s’esforça per constituir un partit que aplegués les i els catalans de l’exili, així es formaria el Moviment Socialista d’Emancipació Catalana, que esdevindrà Moviment Socialista de Catalunya, un dels fonaments de l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya, el PSC. (Informació extreta del llibre de l’historiador Ferran Aisa, “El laberint roig”, de Pagès edicions, amb pròleg de Jaume Barrull)