Arribàrem a Veracruz el 27 de juliol de 1939, després de catorze dies de navegar sense veure més que mar i aigua i sense fer ni una sola escala en tot el viatge (…) Així que arribàrem al port es presentà una gran manifestació popular amb banderes i una banda de música que venia a donar-nos la benvinguda (…) Tan bon punt posàrem els peus a terra, fórem cridats per fitxar-nos i documentar-nos com a asilats polítics. I nou mesos després d’haver-nos domiciliat a Ciutat de Mèxic, capital de la República, afegiren al document, que era com la nostra cèdula personal, una nota signada pel director general de població de la Secretaria de Governació, datada el 3 de maig de 1940, que deia. “El titular de la presente está autorizado para dedicarse a actividades remuneradas o lucrativas y en general para quer intervengan en todo acto de comercio, con excepción de cantinas, cabarets y similares”(…) El govern de Mèxic (presidit pel general Lázaro Cárdenas) s’havia solidaritzat amb la nostra lluita contra el feixisme i no havia volgut reconèixer el règim del general Franco, discrepant de totes les altres repúbliques i, especialment de les d’Amèrica Llatina, els governants de les quals consideraven Espanya com la seva “madre patria”.
Del llibre Miquel Ferrer i Sanxis. Memòries (1920-1970) 50 anys d’acció política,, social i cultural catalana. Adaptació a cura de Miquel-Àngel Velasco Martín
Més informació:
– Biografia de Miquel Ferrer Sanxis
– Biografia de Domingo Tirado Benedí
– L’exili mexicà de la família Colomer-Vilasetrú
– L’exili mexicà de la família Messeguer
– L’exili mexicà de la família Perelló
– L’exili mexicà de la família de Salvador Vidal