La Comissió de la Dignitat denúncia la negativa del TSJM a retornar l’important Arxiu Reparaz als seus familiars. L’Arxiu associat a un ex-col.laborador d’UNESCO es troba a l’Arxiu de Salamanca i entra de ple en el perfil de documentació que cal retornar. La CdelaD vol denunciar el fet que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagi negat el dret de l’hereva de Gonzalo de Reparaz de recuperar el seu Continua llegint
Víctor Colomer i Nadal, mestre, polític i sindicalista nascut a Corbins (Segrià) al 1896; als 20 anys mestre al “Liceu Escolar”, sota la direcció del pedagog Frederic Godàs, partícip d’aquell projecte d’escola laica i progressista que retratà el Víctor Torres, tot dient: “En aquelles aules màgiques, més enllà de les disciplines reglades, varem aprendre a cantar, a estimar la natura, a endinsar-nos amb interès en els misteris de les ciències Continua llegint
Arribàrem a Veracruz el 27 de juliol de 1939, després de catorze dies de navegar sense veure més que mar i aigua i sense fer ni una sola escala en tot el viatge (…) Així que arribàrem al port es presentà una gran manifestació popular amb banderes i una banda de música que venia a donar-nos la benvinguda (…) Tan bon punt posàrem els peus a terra, fórem cridats per Continua llegint
, Javier Giménez El mestre que ensenyava a ser lliures “Els meus fills diuen que fou el millor que els podia passar a la vida, 9 anys en Escola Activa. La “Patricio Redondo i la “Ermilo Abreu”, ambdues d’Amira i Costa Jou” (Celina H, mare). A Ciutat de Mèxic hi ha una escola, la “Ermilo Abreu”, fundada pel mestre lleidatà Ramon Costa Jou i la seva esposa, Amira Ayube. El Continua llegint
Reunió de Batec a Juneda, any 1932 El professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Fernando Jiménez Mier, al llibre “Batec. Història de vida de un grupo de maestros”, editat el 2007 pel Servei de Publicacions de la UdL ens explica com, a l’inici dels anys 30, la renovació pedagògica a les terres de Lleida fou una realitat a través del grup “Batec”, definit pel pedagog Alexandre Galí com “una revolució pacífica Continua llegint