El Maresme: Mataró

mataro4Dos històrics fundadors de la UGT i del PSOE de Mataró, Pons i Jesús Costa en un homenatge el 1932. Acompanyats d’esquerra a dreta, de Travé, Tramunt, Francesc Tristany i Josep Colomé

Mataró és una de les poblacions on hi va haver un dels primers nuclis del socialisme a Catalunya i Espanya a finals dels segle XIX. Va ser on, a partir de l’Agrupació Socialista ja existent, de caire polític, es va crear el Centre Obrer de Mataró destinat a la defensa dels drets dels obrers  en el món del treball. El 1887 aquest Centre va llençar la idea de fundar una federació de societats obreres, que va donar lloc al sindicat socialista, la Unió General de Treballadors. I tot això passava en una època en què ser socialista tenia mèrit.

Més informació: 

 Biografia de Francesc Tristany

– Biografia de Leocàdia Bellavista

– Biografia de Pascual Fernández

– Biografia de Juan Ramon Morante

– Biografia de Joan Bellavista 
 Biografia de Francesc Anglas i Sarlat

– Encarnació Tubau (esposa de Francesc Anglas)

La primera ideologia que podríem dir progressista, a finals del segle XIX, l’encarnaven el republicans i els federals. Els seguidors d’aquest corrents ideològics van ser els primers que van parlar i van defensar la democràcia, la República –com a sistema igualitari i just—i també la justícia social: és a dir, van manifestar l’interès públic cap a les capes més pobres i desfavorides de la població, que fins llavors eren ignorades, i, per dir-ho així, no formaven part del món oficial.

Els republicans i federals s’adreçaven tant als obrers com als artesans i a altres sectors populars i menestrals. Els socialisme, una mica més tard, va donar major empenta a tots aquests principis i els va desenvolupar tant en l’odre teòric com en el l’acció, en una línia més obrerista.

Però també hi havia un altre front en el qual els socialistes anaven contracorrent, el camp sindical. En aquest àmbit, la força majoritària era la Confederació Nacional del Treball (la CNT), anarcosindicalista o llibertària. L’anarcosindicalisme a Mataró va donar una figura de relleu i meritòria en molts aspectes, Joan Peiró i Belis, líder en els àmbits català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró i ministre de la República.

Extret de l’opuscle “Francesc Tristany. Una vida de lluita pel socialisme”. Textos de Josep Puig Pla, Maria Salicrú-Maltas i Domingo Coll..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*