Reunió de Batec a Juneda, any 1932
El professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Fernando Jiménez Mier, al llibre “Batec. Història de vida de un grupo de maestros”, editat el 2007 pel Servei de Publicacions de la UdL ens explica com, a l’inici dels anys 30, la renovació pedagògica a les terres de Lleida fou una realitat a través del grup “Batec”, definit pel pedagog Alexandre Galí com “una revolució pacífica de mestres”.
Més informació:
– Biografia de Pepita Raimundi
– Biografia d’Enric Adroher “Gironella”
– Biografia d’Antònia Adroher i Pascual
– Biografia de Domingo Tirado Benedí
– Biografia de Ramon Costa Jou
– Biografia d’Herminio Almendros i Maria Cuyàs
– Josep Barrull i Carolina Zabala
– “Renovació”, uns mestres dels Pallars
– Què fou dels mestres de la Renovació?
“Batec” s’organitza a casa del mestre de Termens (Noguera), Ramir Vila amb el mestre d’Alcoletge, Fermí Palau; el de Juneda, Salvador Ambrós; el de Montoliu, Josep de Tapia i el de Puigverd de Lleida, Patricio Redondo.
L’activista de “Batec” i dirigent de la FETE-UGT, Dolors Piera, mestra de Belloch d’Urgell i Balaguer, abans de traslladar-se a Vilafranca del Penedès – on s’organitza el grup “Inquietud” -, ens explica com eren les trobades dominicals dels docents, majoritàriament d’escoles rurals, en diverses poblacions, el ressò social que les envoltaven i el funcionament del grup: “… ens reuníem (…) Ens rebia el mestre a la seva escola. Ens explicava el seu treball i els seus problemes pedagògics, als quals entre tots els assistents buscàvem solucions.(…)Retornàvem als nostres pobles cantant i més animats que mai a continuar les nostres classes.”
“Batec” s’organitzava al marge de tot formalisme, sense jerarquies, sense afiliació, sense quotes ni complicitats burocràtiques. Era un grup força heterogeni, sorprenent en una època tan radicalitzada com fou la republicana; els docents batequistes tenien diferències ideològiques importants – hi trobem de catòlics, llibertaris, socialistes, comunistes-, superades per un interès comú: el nen. Així ho explicava Josep de Tàpia: “En Batec hi ha de totes les creences, de totes les ideologies possibles, demostrant que hi ha possibilitats d’una franca i lleial cooperació”.Mitjançant la revista “Escola”, òrgan oficiós del Grup, declaraven els seus fonaments ideològics –“un ideal: l’escola; un sentiment: el nen; un amor: la vida; un amic: el mestre; un company: el treballador”-.
En una de les primeres reunions, la celebrada el setembre del 31 a Vilanova de la Barca, proclamaven la necessitat del treball en equip, amb projectes educatius, per educar amb més coherència, i reclamaven de l’administració els mecanismes que ho fessin possible.
Hi havia dos “Batecs”, un a la plana de Lleida i un altre a Balaguer, aquest darrer reunia els mestres de la Noguera. A les comarques dels Pallars també s’organitzà el grup d’ensenyants “Renovació”, liderat pel mestre de València d’Àneu, Isidor Boix. A la trobada celebrada a Puigverd de Lleida l’octubre del 33, es presentà la “Cooperativa Espanyola de la Impremta a l’Escola”, on s’associaren els mestres que assentaven la seva tasca pedagògica en les tècniques del mestre francès Celestine Freinet; tot i que no tots els integrants del Grup eren freinetistes; els pedagogs Decroly i Montessori també eren objecte d’estudi pels mestres batequistes, tal i com es demostra rellegint el butlletí “Escola”.
En dos anys la Cooperativa s’estengué arreu Catalunya, també per Andorra, Osca, Burgos, Pontevedra, València, les dues províncies extremenyes i Madrid. Hi ha constàcia de com mestres de l’entitat mantenien correspondència amb escoles de Rosario (Argentina), França, Bruxel.les, Suïssa, l’antiga República de Txecoslovaquia, Bulgaria, Hongria i Romania (quelcom extraordinari si pensem que es tractava dels anys 30 i en petites escoles rurals). La Cooperativa publicava la revista “Colaboración”, va editar fins a quinze números.
El 1er. Congrés de l’entitat es celebrà a Lleida al juliol del 1934. Així ho descriu en el seu diari un dels congressistes, Luis G. Bover, mestre a Vilanova i la Geltrú: “ El congrés , dins els límits de la seva modèstia, ha estat quelcom tan gran que ha fet bategar el nostre cor amb entusiasme, que ha orejat la nostra ment amb les brises del més pur optimisme”, i segueix, “em sento orgullós de ser educador”.
La segona trobada dels mestres freinetistes es desenvolupà a l’any següent, el 20 i 21 de juliol, a l’Escola de Magisteri d’Osca; organitzador, entre altres, Simeón Omella, mestre del poble de Plasencia del Monte i President de la FETE altoaragonesa.
El 3er. Congrés de la Impremta a l’Escola i l’Assemblea General de la Cooperativa es convocà del 20 al 24 de juliol del 36 a Manresa, a l’escola “Francesc Macià”. S’havien fet els preparatius però la rebel·lió dels militars ho desbaratà tot. Aquells ensenyants van veure com els hi tallaven el somni de fer realitat el projecte d’ una escola laica i democràtica, que respectés la consciència de l’alumne. El llibre de professor Jiménez Mier, seguint la tècnica del fitxer escolar ideat pel Freinet, presenta 100 fitxes-resum amb informació de cadascú dels integrants del Grup. En llegir-les ens adonem que molts d’aquells mestres capdavanters de la renovació pedagògica: Ricard Barqué, Montserrat Parellada, Pepita Uriz, Ramon Costa Jou, Dolors Piera, Lluís Aigé, Josep Alcobé, Josep Pach, Herminio Almendros, Domingo Tirado, Ramon Costafreda, Josep Barrull, Pere Garcia Lamolla…, constituïren a les terres de Lleida, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament, la FETE, adscrita a la UGT. Alguns d’ells i elles, esdevingueren dirigents del sindicat a Catalunya, més tard, també a l’exili.
Conclusió: el moviment sindical i la renovació pedagògica han estat íntimament lligats des dels seus orígens i així ha de continuar, és fonamental per avançar cap una educació que garanteixi els principis de qualitat i equitat. I pel que fa al laïcisme i el respecte a l’alumne, el treball cooperatiu i el projecte educatiu. No us sembla un debat ben actual?.
Lleida, gener 2010, Javier Giménez Gracia (FETE-UGT Terres de Lleida)
Fotografia del grup “Batec” a la reunió organitzada a Juneda (Garrigues) el 29 de maig de 1932. Aplegà més de 70 mestres. En aquesta reunió s’acorda encarregar la redacció d’una ponència per a la definitiva estructuració dels diversos grups “Batec” que s’estaven organitzant.