Matrimoni Barqué-Parellada (arxiu personal d’Hèctor Barqué)
Obro l’ordinador i em trobo un correu del professor Fernando Jiménez Mier, de la Universitat Autònoma de Mèxic. Investiga sobre els ensenyants que als anys trenta integraren el grup “Batec”. Ens pregunta concretament per un mestre que escrivia en la revista del grup i fou orador a la reunió de batequistes que s’organitzà el juny del 34 a la localitat d’Alcoletge, el Ricard Barqué i Ramos. Ens ho consulta a nosaltres com a membres de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT) per què mitjançant el llibre del professor Jaume Barrull, “Les comarques de Lleida durant la Segona República”, ha sabut que Barqué presidí l’assemblea on es presentà el sindicat d’ensenyament de la UGT a les nostres terres, al desembre del 33.
Dóna alguna pista. Ricard Barqué neix a Les Borges Blanques al 1908. Estudia per a mestre i col·labora en la redacció de la revista “Ilerda”, butlletí dels joves estudiants de magisteri, integrats en l’Agrupació de Normalistes de Lleida. En un dels seu escrits comenta: “joventut vol dir ganes de viure, alegria, sinceritat i impetuositat en actes i idees” i crida a la participació del jovent a les activitats socials, polítiques, esportives i culturals de la Lleida republicana.
Ja com a mestre es destinat a l’escola de La Baronia de Rialp (1933), al 34 a la de Bell-lloc i al 35 marxa cap a El Masnou. Des d’aquella localitat barcelonina col·labora en la revista “Escola”, butlletí de la FETE-UGT que, tot i d’àmbit català, s’imprimia a l’impremta “Sol“de Lleida. Fins aquí la informació que ens passa el professor mexicà.
Calia seguir la recerca. Al llibre de la col·lecció “La Banqueta”, El Bloc Obrer i Camperol (BOC), del professor Jaume Barrull es nomena el Ricard Barqué com un dels joves que al 1931 signa el manifest “A la joventut lleidatana” on es dóna a conèixer una nova organització, “Joventut Esquerrana” que més tard s’integraria al BOC, organització política de gran influència a l’àmbit de les esquerres lleidatanes.
Aquells joves organitzaren del 31 al 34 diverses conferències, en algunes de les quals el Ricard fou ponent. En començar la revolta feixista del 36 torna a Lleida i pel llibre del professor Joan Segués, “Una ciutat en guerra”, sabem que era redactor del periòdic “Combat”, portantveu de la joventut del POUM, organització on s’havien integrat els militants del BOC. Trobaríem més informació d’aquest mestre cofundador de la FETE-UGT a les nostres contrades?. La Josepa Reimundi , darrera supervivent d’aquells joves del POUM, fou la clau. I tant que se’n recordava del Barqué!. Els pares tenien una pastisseria al carrer Magdalena de Lleida i el Ricard treballava al forn fins decidir-se a fer magisteri; era un dels alumnes més actius de la Normal. S’havia casat amb una noia d’Almacelles, no recordava el seu nom però sí que era mestra i, abans de la guerra, ella exercia a Sidamon i era activista del grup “Batec”.
La mateixa Reimundi ens diu que a Lleida encara hi ha familiars d’ells i com trobar-los. Vam anar on ens digué la Josepa i efectivament, trobàrem el Ricard, nebot del Ricard Barqué i la Montserrat Parellada, “la tieta Montse”. L’oncle havia mort feia molts anys, ell no va arribar a coneix-se’l; el matrimoni tingué un fill, l’Hector, que vivia a prop de Toulouse. En comunicar-nos amb l’Hector Barqué ens digué que la seva mare havia mort al 2005. Pel que feia al pare, morí amb 33 anys, quan ell tenia quatre.
Així ens ho va explicar: “Estic molt orgullós del meu pare (…) al febrer del 39 vaig sortir amb els meus pares i altres alumnes i passàrem la frontera (…) on havíem de ser recollits per uns mestres suïssos i passar a Suïssa. Però no va poder ser (…) Així que ens vam haver de quedar a França. El meu pare patia del cor i morí a Dijon al 1941 (…) treballava de manobre (…)”. La recuperació de la memòria històrica s’ha de fer també a l’àmbit de l’ensenyament. Hi ha molts docents com la Montserrat Parellada i el Ricard Barqué. No ha arribat ja l’hora de rescatar-los dels silenci al que foren condemnats?. La maquinària feixista els considerà “traidores a la causa nacional” i sobre ells va decretar l’oblit; i com deia l’escriptor José Saramago: “L’oblit és una ferida oberta que lesiona la democràcia”.
Javier Giménez (FETE-UGT Terres de Lleida)