Maria Sans i Moya
Infermera de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil
30/05/12 02:00 – El Punt Avui
Mataró Maria Sans i Moya, infermera de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, va morir ahir a la Residència ICASS de Mataró a l’edat de 91 anys. Nascuda el 3 de setembre del 1920 a Arbeca (Garrigues), quan tenia sis anys la seva família es va traslladar a Mataró. De jove va treballar al sector tèxtil, però aviat va començar a dedicar moltes hores a un servei assistencial i humanitari en un hospital de ferits, destinat a les Brigades Internacionals, durant la Guerra Civil.
Així ho va descriure Josep Puig Pla en un reportatge per a la revista Presència: “Maria Sans va ajudar a qui ho necessitava, va estimar –en un sentit ampli– els seus semblants i va ser estimada. Va treballar hores i hores al costat de la malaltia, el dolor, la mort i la desgràcia. Va poder estar prop de personatges que després van ser coneguts a escala mundial (com el futur mariscal Tito, que hi va anar d’incògnit) i fins va trobar un amor, potser l’únic, l’autèntic, amb qui la guerra l’havia unit i de qui la mateixa guerra la va separar. Per les situacions que va viure, Maria Sans podria ser una heroïna de novel·la, però és en realitat una persona de carn i ossos, que he pogut conèixer i amb qui he pogut conversar.”
Segons Josep Puig, els metges i infermeres que havien d’atendre els militars eren professionals estrangers, brigadistes també, però calia personal auxiliar. I es van demanar noies per fer d’ajudants dels sanitaris. A Maria Sans, com a altres joves, li ho van dir a la seu de les Joventuts Socialistes a la Riera. Al davant mateix hi havia el Col·legi del Cor de Maria, convertit a l’inici de la guerra en magatzem de queviures i més tard en seu del SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista), el Socors Roig. Hi anaven voluntàries a cosir a màquina roba per a les tropes (guerreres, pantalons) i a fer jerseis de llana per combatre el fred dels
soldats. Maria Sans, als seus 17 anys, va decidir anar a ajudar a l’hospital. Fins aleshores havia treballat a la fàbrica tèxtil Julià (coneguda com a Ca l’Esclop) i guanya-va 22 pessetes a la setmana, però no hi havia feina per la guerra i quan va plantejar a l’empresa anar a l’hospital li van dir que sí.
A l’hospital, Maria Sans es va enamorar d’un brigadista suec que conduïa una ambulància amb ferits del front, però la retirada dels brigadistes els va separar i després la II Guerra Mundial va fer impossible el retrobament.
Ernest Hemingway, en la seva novel·la Per qui toquen les campanes?, situa un personatge anomenat Maria, una infermera voluntària a la guerra espanyola. “La descriu com una jove bonica, abnegada i servicial; qualitats que la jove Maria Sans segur que devia tenir. Fins fa poc ningú no havia relacionat Maria Sans amb el personatge de ficció.”, explica Josep Puig en el mateix reportatge. Va ser l’arquitecte Agàpit Borràs i Plana qui va fer investigacions i va lligar caps. Ho va narrar en un article a La Vanguardia, ‘Hemingway y María en Mataró’ (1-11-1996). “Ningú no pot afirmar si els dos personatges són els mateixos, però l’heroïna de Hemingway s’assembla a Maria Sans i Maria Sans recordava un escriptor estranger que havia vist a l’hospital.”, conclou Puig