Helios Gómez, nascut a Sevilla el 1905, al barri de Triana, es formà profesionalment aprenent l’ofici de decorador de ceràmica a la fàbrica de la Cartuja de Sevilla i estudiant a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla. Els seus primers dibuixos aparegueren al diari anarquista Páginas Libres i ilustrà també obres de escriptors sevillans com Rafael Laffon i Felipe Alaiz. El 1925 exposà per primera vegada al Kursaal de Sevilla i, un any després, al Ateneo de Madrid i a la Galeria Dalmau de Barcelona. Fermament convençut de la necessitat d’un canvi polític, s’adhereix als grups anarquistes. I, des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure dins d’un mateix principi, ,d’acord amb la seva opció política. En paraules de Jean Cassou era artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista.
El 1927, forçat a abandonar Sevilla per raons politiques, s’exilià a París, i expulsat per la seva participació en els actes de protesta per l’execució de Sacco i Vanzetti, s’instal·la a Brussel·les, on exposà a diferents galeries, treballa com a decorador i il·lustra l’obra Rien qu´un homme de Max Deauville. El 1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlin i durant dos mesos a l’Unió Soviètica. El 1929, s’instal·la a Berlin on exposa també, col·labora amb algunes publicacions com el Berliner Tageblatt i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme. A principis de 1930, la Asociación Internacional del Trabajo (AIT) publica a Berlin el seu primer àlbum Días de ira.
Després de la dictadura de Primo de Rivera, a finals de 1930, Helios torna a Espanya instal·lant-se a Barcelona, on col·labora amb nombroses revistes republicanes i comunistes com L´Opinió, La Rambla , La Batalla, L´Hora , Bolívar i Nueva España i realitza portades i il·lustracions de llibres, fonamentalment per a òrgans d’esquerres. És l’any en el qual publica el manifest Porqué me marcho del anarquismo i ingresa a la Federació Comunista Catalano-Balear, incorporant-se al BOC (Bloc Obrer i Camperol), del qual seria expulsat poc després.
El 1931, ingresa al PCE, col·laborant com a il·lustrador per a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932 per la seva militancia, es empresonat i traslladat a la presó de Jaén. Consegueix la llibertat provisional escapant-se a Brussel·les. Allí assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix al Drapeau Rouge, abans de sortir cap a l’URSS, responent a l’invitació del VOKS a participar com a representant espanyol al Congreso Internacional de Artistas Proletarios. Resideix en el pais fins Febrer de 1934, viu a Moscou, viatja a Leningrad i a Siberia, exposa al “Museo Pushkin” el 1933 i l’Editora Estatal de Arte publica el seu segon àlbum, Revolución Española. La seva obra abandona els elements abstractes per a cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre criticaria. Torna a Barcelona durant la primavera de 1934 però es novament detingut a la tardor en el contexte de l’aixecament obrer a Catalunya i, un cop alliberat, retorna a Brussel·les on es publicarà a principis de 1936, el seu tercer àlbum, sobre els aconteixements de 1934, Viva Octubre.
El 1935, funda amb altres artistes el grup Els Sis i, el 1936, novament legalitzades les organitzacions d’esquerra, el Sindicat de Dibuixants Professionals, que impulsaria el cartellisme militant durant la guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta quadres sobre la guerra. Al principi de la guerra civil lluita a les barricades per a la defensa de Barcelona i s’adhereix a la Aliança d´Intel·lectuals Antifeixistes de Catalunya; nomenat Comisari Polític de l’UGT, organitza la Columna Ramón Casanellas, embarca amb l’expedició Bayo per alliberar Eivissa i i Mallorca, interve als fronts d’Aragó, Madrid i Andalucia i, milicià de Cultura de la 26 Divisió, es encarregat de la capçalera i maquetació del diari El Frente aixï com de la organització de la mostra homenatge a Durruti a Barcelona.
Perduda la guerra, es refugia a França on es internat als camps de concentració d’Argelés-sur-mer, Bram, le Vernet d’Ariège i Djelfa (Argelia), entre Febrer de 1939 i Maig de 1942.
El 1942 tornà a Barcelona, creant l’efímer grup LNR (Liberación Nacional Republicana) i la “Casa de Andalucía”. El 1948 presentà una exposició a la Galería Arnaiz amb obres de caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitzà murals decoratius com els del “Jazz Colón” i de la “Residencia San Jaime” de Barcelona. Entre 1945-46 i 1948-54 es arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on pinta un oratori conegut com La Capella Gitana i composa un corpus poétic.
Malgrat l’ordre d’alliberament signat el 1950, es retingut pres 4 anys mès i quan es alliberat mor dos anys després, a Barcelona, el 1956.
Associació Cultural Helios Gómez. Biografia