Mataró (1901-1988). Teixidor d’ofici, va treballar a la fàbrica tèxtil Asensio. Afiliat a la UGT, en va ser membre actiu com a sindicalista destacat i va tenir una vida política de relleu en el socialisme de la ciutat, com a representant seu  en alguns moments en la direcció del socialisme català i en congressos a nivell federal; també en l’Ajuntament i en altres àmbits de la vida socioeconòmica i local en el període republicà i de guerra.  

Li deien Franciscu i els companysCisquet. Tenia dues germanes. Es va casar cap 1930 amb Encarnació Tubau (Manlleu 1900-Mataró 1986) que era vídua i tenia una filla de set anys, Anna Coma. La seva esposa era militant del Partit Socialista  com també ho  eren altres membres de la família. Encarnació Tubau va treballar en diferents fàbriques tèxtils com a bobinadora, tan abans com després de tornar de l’exili de França.

La fàbrica Asensio (coneguda com a ca l’Asensio) era una important indústria tèxtil mataronina on el sindicalisme hi va prendre força aviat. A la ciutat, abans que els diferents sindicats de la indústria s’afiliessin a la UGT o a la CNT, hi havia en el ram tèxtil una única organització de representació i defensa obrera, el sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil, molt representatiu i amb pes en el si del sindicalisme català. El 1931, a causa de les diferències entre les diferents ideologies, es va crea en Sindicat de la Indústria Tèxtil, Fabril i Annexos, que s’adherí a la UGT. La CNT, de la seva banda, tenia el seu sindicat del gènere de punt, d’orientació trentista.  A  ca l’Asensio hi treballaven destacats dirigents del socialisme local com ara Jaume Comas, i Jo diputat a Corts durant la República; Narcís Tristany; el seu fill Miquel, pare de Francesc Tristany (vegeu biografia); Salvador Romagosa; Leocadia Bellavista (veure biografia); Maria Verdalet, etc..  Francesc Anglas, que feia de teixidor, segurament que decantat per l’ambient de la fàbrica i de l’activitat sindical, es va afiliar a la UGT i al Partit Socialista a Mataró, que era la Federació Socialista Catalana (FSC) del PSOE. El juliol de 1933 participa amb el grup de Mataró a la fusió de la FSC i la Unió Socialista de Catalunya (USC), fundada el 1923 per Manel Serra i Moret i Rafael Campalans. El procés d’unificació serà torpedinat per la Federació Socialista Madrilenya del PSOE i es produirà una escissió. El grup de Mataró majoritàriament es manté a la nova USC unificada.  

El 1939 el grup de Mataró va confluir, com a tot Catalunya, en les circumstàncies que va ocasionar la Guerra, a la unificació amb els comunistes. Així va néixer el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). A Mataró la majoria de membres del nou partit venien del socialismes. A les eleccions municipals de 1931, Francesc Anglas es presentava pel districte segon i va ser el tercer candidat més votat. Va ser reelegit a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934.  Quan es produeixen els fets del Sis d’Octubre, Anglas participa en els fets de Mataró al costat de l’alcalde Salvador Cruxent (ERC), el ja diputat Jaume Comas i els líders republicans de la ciutat. En fracassar el cop, el Govern central declara d’estat de guerra, les organitzacions polítiques i sindicals són prohibides i llurs locals clausurats. L’alcalde i els regidors d’esquerres seran deposats el dia 9 pel coronel cap del Regiment d’Artilleria. L’Ajuntament, custodiat per les tropes fins el dia 22, resta en mans del vuit consellers de dretes. Amb motiu del triomf del Front Popular i del Front d’Esquerres de Catalunya a les eleccions generals del febrer de 1936, els consellers destituïts (entre els quals hi ha Anglas) tornaran als seus càrrecs. 

El 18 de juliol de 1936 esclata el cop militar que suposarà el començament de la Guerra Civil. Immediatament neix un procés revolucionari que portarà a les col·lectivitzacions i al control obrer en moltes empreses. A Mataró, seguint aquesta línia, es crea el Consell d’Economia, que a escala local és l’equivalent al Consell d’Economia de la Generalitat, el macroorganisme que regula i tutela, com pot, el procés del que se’n va dir la Nova Economia. El Consell de Mataró es constitueix el 30 d’agost, diumenge, i serà presidit per Salvador Cruxent (ERC), com a alcalde i representant de la Generalitat; el vice-president serà Ladislau Bellavista (dels Sindicats d’Oposició, els trentistes escindits de la CNT) i Francesc Anglas (per la UGT) en serà nomenat secretari. El Consell s’estructura en diferents ponències sectorials. Anglas s’integra a la de Metal·lúrgia, Arts Gràfiques i Construcció amb un representant de la CNT i un altre de la FAI.

Suposem que a Anglas li va correspondre en aquelles circumstàncies representar un paper ben difícil. No sembla que el Consell d’Economia tingués gaire activitat, ja que la premsa revolucionària local no en parla gaire més. Es nomenat també vocal del comitè que es fa càrrec de la Caixa d’Estalvis de Mataró.  Amb 37 anys, va ser dels darrers a incorporar-se a l’exèrcit de la República. Va anar al front a les acaballes del conflicte i des d’allí va fer la retirada.

Com la de tants altres republicans i militants de les organitzacions d’esquerra, la seva família va a l’exili. La seva esposa, la filla, la mare d’ell, una tia germana de la mare i la filla d’aquesta, cinc dones en total, s’encaminen cap a França, passant per carreteres i pujant a algun tren. La família va travessar la frontera pel Pertús (Vallespir) fins a Rivesaltes (Rosselló). D’allí va pujar fins a la Bretanya, on van ser instal·lats a l’illa de Belle Île-en-mer.  De la seva banda, Anglas va passar pels camps de refugiats del sud, Sant Cebrià i Argelers i pels camps de concentració del Barcarès. Al cap d’un any Anglas va poder sortir del camp i es va retrobar amb la seva família a Albi on va trobar feina. La situació ocasionada per la Segona Guerra Mundial però, complica les coses i les cinc dones tornen a Mataró on el grup s’ha de dividir en dos domicilis. Francesc Anglas restarà a França fins al 1944.

Reintegrat a la seva ciutat, serà detingut i passarà quinze mesos a la presó Model de Barcelona, d’on va sortir en llibertat vigilada. La policia es presentava sovint a casa seva per fer-lo comparèixer a la comissaria i el detenien quan venia Franco a Catalunya, com era habitual. Durant el franquisme, en ser prohibits els partits i perseguida tota reunió i activitat pública, els que anaven tornant de l’exili es relacionaven a la feina o com podien.

A ca l’Asensio l’empresari readmeté tots els treballadors que havien hagut de marxar a l’exili, mentre que en altres fàbriques no els volgueren contractar i així molts quedaren sense feina. Anglas, en tornar a la seva empresa, es trobà de nou amb els antics companys. Els contactes clandestins es tenien al carrer o als bars. Acabada la guerra, els socialistes es van agrupar al marge dels comunistes, ja que de fet no havien acceptat de grat la unificació de 1936. Es trobaven sobretot les tardes de dissabte, i tot prenent cafè i parlant de futbol i de l’actualitat, recollien diners per als presos. Cada setmana donaven una pesseta per ajudar els que estaven detinguts o les seves famílies.  

Frances Anglas va formar part del grup de militants socialistes històrics que van guardar durant el franquisme els documents de propietat de la Casa del Poble de Mataró. Qui les va treure de l’antic edifici abans que fos ocupat pels nacionals, va ser el militant Fabrés. Aquest els va lliurar al cambrer i sindicalista  Andreu Padrosa, que els va tenir durant un temps. Més endavant, el mateix Padrosa, Narcís Tristany, Josep Calvet i Anglas se’ls anaven passant d’un a l’altre. Mort Franco, tots ells es van tornar a afiliar a la UGT i al PSOE, i els que eren vius, al nou PSC.Invitat per la nova direcció dels socialistes locals, es va integrar a la candidatura de les primeres eleccions municipals celebrades el 1979, en la qual va ocupar el darrer lloc, de valor simbòlic. Va intervenir en l’acte de presentació de la candidatura que encapçalava l’enginyer Joan Majó, que més endavant seria ministre d’Indústria i Energia.  

Extret de la comunicació de Josep Puig i Pla a la XIX Sessió d’Estudis Mataronins “Francesc Anglas (1901-1988). Centenari d’un socialista mataroní. Notes sobre el treball al tèxtil, la República i el franquisme”, publicat el 2002 pel Museu-Arxiu de Santa Maria i el Patronat Municipal de Cultura.