“El mar será muygrande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he vistonunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos.”(Lucía Carranza, alumna de l’Antoni Benaiges, a Bañuelos de Bureba, Burgos)
L’Antoni era de Mont-roig del Camp; el 1934 fa cap a Bañuelos de Bureba; apassionat per l’escola activa, que havia descobert de la mà del Patricio Redondo, amb qui coincidía les Graduades de Vilanova i la Geltrú. Publicava les seves experiències amb les tècniques Freinet a Colaboración, butlletí de la Cooperativa de la Impremta a l’Escola, nascuda a l’octubre de 1933 en una trobadadel grup de mestres “Batec” a Puigverd de Lleida. Dirigentde FETE-UGT a Catalunya, membre de la comissió escollida per estructurar el reglament de la FCTE que uniria les organitzacions formades a cadascuna de les províncies (a les terres de Lleida s’havia organitzat, ipresentat el desembre del 33, amb el nom d’ATELL) i referent pedagògic dels impremtistes (mireu si no, el que es publicava a la revista de l’escola de Menàrguens, Inquietud, parlant de com havia de ser la presentació dels quaderns escolars: “com diu el mestre Benaiges; que no quedi res buit sensela carícia de la mà amatent”).
Arriba a l’escola i tot seguit encarregauna premsa. Aquell darrer curs del 36 els escolarstreballen textos lliuresque, un cop corregits i fetes les composicions, s’han d’imprimir. Malgrat enfosqueix ningú surt d’escola,expectants per veure com serà aquell quadernet que parla del mar. Arriben a llurs cases exultants i és que el mestre els hi ha fet una promesa: a l’estiu anirana veure el mar.
Acabat el curs l’Antoni baixa a Mont-Roig; tot just preparada l’estada compromesaretorna a Bañuelos; el dia 19 s’havia de trobar amb altres mestres per parlar de ”NuestraTècnica ” a Burgos, on la rebel•lió reeixia; aquell25 de juliol l’assassinaven. El seu cos reposa,amb cent cinc víctimes més, en una de les fosses comunes esbarriades per les muntanyes de La Pedraja, a Montes de Oca.
L’amic Patricio Redondo, en saber de l’afusellament del company, escriusota el pseudònim de PacoItir a Escola Proletària, butlletí de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament: “…el primero en llevar a aquellastierrasabrasadas de sol,quemadas de frío y esclavizadas de ignorancia, la primera luz de la libertad, sabiendovivirla. Salud, pues, BENAIGES.”
Si pensaren que esborrarien les petjades de l’escola republicana i els seusmestres (quants d’ells s’han de recuperar de l’oblit!), amb les de l’Antoni no pogueren; encastadesen la memòria dels que l’estimaven, dels seus alumnes i als escrits sorgits d’aquella impremta mitjançant la qual reflectien somnis, desitjos i vivències que s’escampaven més enllà de les terres de La Bureba.
Serà l’any 2010 quan un fotògraf rebel i vital, el Sergi Bernal, arriba a La Pedraja a captar les imatges d’una exhumació; ja se n’anava quan sent el xiuxiueig d’un vell: “Ahí està el maestro de mi pueblo”.És l’espurna que conduirà al rescat de la memòriade l’Antoni Benaiges i el seu mestratge.
I el dissabte 7 demaig a Burgos, a l’emblemàtica Casa del Cordón, projecció del documental El Retratista del Sergi Bernal i l’Albert Blougueux . Homenatge al mestre “que va prometre el mar”; essent FETE de Castella i Lleói l’Associació “Escuela Benaiges”de Bañuelos de Bureba els amfitrions. Barreja d’emoció i orgull que enforteix en sentir parlar del mestre i saber d’aquells darrers mots que deixà estampats a la revista Colaboración: “Venid. Llevaos a los niños y cantad, y volad con ellos”.
A ell, esperit lliure, l’urc feixista no li va deixar.

Javier Giménez Gracia (FETE-UGT Terres de Lleida)