El Cuti, en Josep Cutillas, i el Tomàs, de la clandestinitat comunista a la Pegaso —el Fajas quan es presentava humorísticament davant algú que només parla en castellà i no entén, d’entrada, el seu cognom—, aquest obrer va ser número 34 de la Federació Catalana del PSOE a la llista de la candidatura que presentaven els Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per a la província de Barcelona a les eleccions al Congrés dels Diputats del 15 de juny del 1977, els primers comicis de l’etapa democràtica i, el 1980, com a número 51 de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 [Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, dissabte 23 de febrer de 1980.
En Josep va néixer l’any 1931, i el 1949 va ingressar a la Pegaso. A meitat dels cinquanta, amb tres companys més, va organitzar una petita cèl·lula del PSUC a ENASA. A les vagues del mes d’abril de 1956, a ENASA, va ser inculpat com a participant i membre de la cèl·lula del PSUC a la fàbrica, juntament amb Josep Ballaró Tarragona, Francesc Escribà Boix, Antonio Mullor Márquez i Francesc Fabregat Oliva (Obrers comunistes: el PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959). Antoni Lardín i Oliver, Cossetània Edicions).
Acusat d’associació il·lícita, amb una demanda de tres anys per possessió de propaganda, va estar quinze dies incomunicat a la Via Laietana (sota la fèrula dels Creix) i passà nou mesos a la Model. Tornà a ser detingut durant la vaga del 1962 i, jutjat per un tribunal militar, va passar tres mesos a la garjola. Va ser elegit jurat d’empresa a les eleccions sindicals de 1963 i 1966. El 1964 va participar en l’assemblea constitutiva de CCOO de Sant Medir. El 1971 va deixar el càrrec de jurat d’empresa per controvèrsies amb Bandera Roja. Per demanar la celebració d’una assemblea laboral, el van arrestar durant un mes i mig entre Laietana i la Model. En sortir de la presó, aquell mateix any s’allunya del PSUC per discrepàncies. Entre 1972 i 1973, amb un petit grup d’amics, connecta amb nuclis d’USO i CNT, i recala definitivament a la UGT l’any 1974, on ajuda a organitzar el sindicat a la Pegaso amb uns treballadors socialistes alhora que inicia contactes amb la Federació Catalana del PSOE. A partir de 1977 torna a ser representant sindical, participa en les reivindicacions veïnals del barri i és nomenat primer secretari de l’Agrupació Socialista del districte de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet.
A Cutillas li varen fer, el 24 de novembre de 2007, una entrevista gravada (d’1 hora i 31 minuts) per engrossir el fons de l’arxiu oral de la Fundación Francisco Largo Caballero. El 2008 va sortir a la llum el llibre L’Hospitalet lloc de memòria. Exili, deportació, repressió i lluita antifranquista editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet, que recull una llarga entrevista a en Josep, on s’explica la seva vida i afanys.
Josep Cutillas va rebre el premi Primer de Maig, atorgat a la seva 4a edició (1991) per un jurat format per representants de la Unió General de Treballadors de Catalunya, les Joventuts Socialistes de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya. També, per Decret del 20 d’abril del 1993 de la Generalitat de Catalunya, li fou concedida la Medalla President Macià, distinció que s’atorga a aquelles persones que s’hagin distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa a la seva actuació laboral. Amb motiu de l’entrega d’aquesta medalla el 30 de juny de 1993 al Palau de la Generalitat, el govern autònom edità un opuscle en què, de forma molt breu i resumida, es recollien les vides i els treballs dels homenatjats. A la biografia de Cutillas s’hi explicava que el guardonat, nascut a Barcelona el 1931, havia començat a treballar de ben petit com a aprenent en diversos tallerets de Sants, fins que als 18 anys ingressà a la Pegaso de Sagrera, com a oficial de tercera. Combinava la seva feina amb una intensa activitat excursionista, atesa la seva gran afició per l’esport i la cultura catalana. La nota destaca el seu gran esperit de lluita i de donació altruista, fins al punt que durant el període 1956-1971 fou detingut i empresonat en diverses ocasions per lluitar en defensa dels treballadors i de les seves condicions laborals, així com per la seva tasca de difusió del catalanisme. Josep Cutillas fou membre del Secretariat Nacional de la Unió General de Treballadors de Catalunya, elegit —per primera vegada des del 1936— el juliol de 1976 i, en els últims anys de la seva vida laboral, president de la Comissió Executiva del Sindicat Intercomarcal del Metall de Barcelona-L’Hospitalet. El 1986 va haver d’abandonar la Pegaso per un expedient per cessament tecnològic, i d’aleshores ençà s’ocupà dels jubilats de la UGT, al local central de les Rambles, on hi anava, des del nostre barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, tres dies a la setmana. Josep Cutillas ens va deixar el 9 de novembre de 2018.