L’Anna neix l’any 1943, en plena postguerra, a Cerdanyola del Vallès. A l’escola estudia el batxillerat, desprès fa uns cursos professionals de patronista i escaladora i es treu un títol de monitora de formació professional. Com que l’escola depenia de l’església i “com que no hi havia res més” participa a la JOC (Joventut Obrera i Catòlica) que era qui va crear les primeres escoles professionals. “A la parròquia ja hi havia molta diversitat de pensament. Jo feia activitats a la parròquia de Sabadell i l’ambient no és pot dir que estigués controlat per la dictadura, al contrari. Jo diria que la consciència política em ve d’aquí: la gent, el treball… Jo tenia quinze o setze anys.”
A la dècada dels seixanta la criden per formar en la confecció a moltes noies que venien de la immigració. Eren noies que volien deixar el servei domèstic. Es va fer monitora de maquinista industrial a Barcelona i a Santa Coloma. Durant els cursets l’Anna experimenta la vergonya de viure en un règim que permet un tracte de menyspreu a les dones treballadores. “De les classes en deien “adiestramiento”. Venia la monitora de torn i, en comptes d’ensenyar coses útils, dedicava gran part del temps a parlar de religió i de com comportar-se amb els homes i davant la vida…; eren monges”.
Entra a treballar en una empresa privada però no és desvincula dels cursets. Allà, a través de les assistentes socials, s’introdueix en els grups socialistes i a partir de finals dels anys seixanta entra a formar part de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE i arriba a formar part dels comitès unitaris que dirigien les dues organitzacions.
“El tèxtil era un món on la formació era desastrosa; A partir dels vint-i-pocs vaig decidir que l’església i els seus “adiestramientos” no m’interessaven. Un dia algú haurà de parlar de la col·laboració del catolicisme amb la dictadura però això és un altre tema… La qüestió és que quan jo vaig veure que hi havia altres maneres d’organitzar-se, com el socialisme, vaig pensar: això és el què buscava.”
Aprofitant que no estava fitxada va llogar un pis de 40 metres on van instal·lar una multicopista d’on sortia tot el que s’imprimia del sindicat i del partit. Fa viatges a Tolosa de Llenguadoc, on hi ha persones exiliades amb vincles organitzatius amb la UGT. “Comences amb el mutisme característic de l’època, on ningú volia parlar de la guerra, però a mida que vas veient com estan les coses, inevitablement, et polititzes”.
El sindicat i el partit munten una acadèmia a la ronda de Sant Pere. Era un pis de 300 metres que, a partir de 1974, anomenen Acadèmia del Comerç. Una bona tapadora on centenars de persones van assistir a cursets de marxisme. “Pagar el lloguer era dur. Les indemnitzacions d’en Lluís Fuertes, quan el van fer fora de l’Olivetti; de Paco Rubio “Tribulete”, i d’altres van ajudar a pagar el traspàs però el lloguer ens l’havíem d’inventar cada mes”.
Participa activament en els treball per assolir l’èxit del que es va anomenar “Assemblea de Terrassa”, on unes 400 persones, amb policia secreta inclosa, s’ajunten per decidir les bases del sindicat. Ella entra a l’ SNC -Secretariat Nacional de Catalunya- com a secretària d’Administració, juntament amb Ramon Pujana.
Al 1976 participa en el XXX Congrés Confederal de la UGT que es realitza a Madrid, encara sense la legalització. Allà, ella i una altra companya del Secretariat -les úniques- introdueixen el tema dels drets de la dona treballadora. Fan les plataformes per canviar la llei perquè “quan et casaves, t’obligaven a plegar amb una indemnització”.
“Nosaltres ens plantejàvem temes com l’avortament i les lleis encara estaven així.” La UGT incidia més en el PSOE que al revés i una de les qüestions del 76 va ser la introducció com a tema dels drets de la dona treballadora. “A Catalunya, des de la meva posició com a membre de l’SNC, vaig participar i donar suport a les I Jornades de la Dona Treballadora amb l’impuls de la UGT confederal. La presa de consciència de les dones dels anys 70 als 80, gràcies al feminisme, va ser d’una magnitud brutal”.
L’any 76 també és l’any en què lloguen el primer local a placa d’Urquinaona. S’implanten els primers carnets.
On sobretot va haver d’invertir energies l’Anna fou en la reorganització del que després seria la Federació Tèxtil de la UGT. El repte no era fàcil: el sector tenia uns 400.000 treballadors a tot l’estat, la majoria a Catalunya. Es van haver d’unificar convenis “perquè n’hi havia un per comarca”. També hi va haver la deslocalització de Sabadell a Béjar (Salamanca)… ; tot estava per fer. Anàvem per comarques i els explicàvem : això és el que pagueu per a l’església i per a l’exèrcit. Era evidentíssim que hi havia un rerefons polític. Era un cacau”.
Al final la Federació de Tèxtil-Pell es va posar en marxa i va ser una de les més importants, “tenia representació a totes les comarques catalanes. Totes”.
L’Anna forma part de l’executiva de la federació des del 1979 i entre els anys 1983-1993 n’és la secretària d’Organització, amb la Isabel López de secretària general. La vitalitat de la federació es va notar quan van començar a sortir convenis. Al 6è Congrés de la UGT de Catalunya ja hi anaven representant 6.338 afiliats amb dret a vot.
A la constitució de la federació tèxtil estatal hi va ser present Salvador Vidal Rossell, el qual havia estat secretari general del Tèxtil de la UGT catalana dels anys trenta i conseller de la Generalitat que vivia, exiliat, a Mèxic..
“El pas de la clandestinitat als sindicats lliures? No ho sé…, primer ho portàvem tot entre tots i de manera altruista. El primer any d’organització legal hi havia gent que venia a assumir càrrecs. Els veies venir. Pensa que dels qui venien a votar a Ciutat Vella, el vuitanta per cent no eren d’allà… En tot cas la dinàmica d’articular el sindicalisme en federacions d’indústria va ser una de les dedicacions més interessants. La doble estructura, la federativa i la territorial, van ser el gran tema de debat intern: quin era el paper de cadascuna?”.