Mor als 90 anys un dels darrers testimonis catalans de l’horror nazi
El 10 de novembre de l’any 2012, l’alcalde de Mauthausen, Thomas Punkenhofer, reconeixia que no era fàcil portar el nom del seu poble perquè sempre es relacionava amb l’horror; va condemnar les accions i els crims executats en els camps d’extermini i va expressar la seva solidaritat envers les víctimes i els sobrevivents als camps de concentració, treball i extermini, i molt en particular als camps de Mauthausen i Gusen situats a la seva localitat. Les declaracions les feia en un Acte de desgreuge i reconeixement que se celebrà a Barcelona organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l’Associació l’Amical de Mauthausen i altres camps, tot coincidint amb el cinquantenari d’aquesta entitat. En aquest mateix acte, celebrat al Palau Centelles, dos deportats posaven de manifest el seu coratge, la seva capacitat de resiliència i explicaven el seu testimoni: eren José Alcubierre i Edmon Gimeno. Malauradament, un dels dos, Edmon Gimeno, ens ha deixat el passat 4 de gener.
Nascut 90 anys enrere a Caseres (Terra Alta), Gimeno creuà amb el seu pare la frontera francesa el febrer de 1939. En sortir del camp de refugiats de Sant Cebrià participà en la resistència francesa contra els nazis fins que fou detingut per la Gestapo el desembre de 1943. Iniciava així un trist periple per tota una sèrie de presons franceses que l’acabarien conduint als camps d’extermini alemanys de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen (tres noms que titularien les seves memòries, publicades l’any 2007). No va tornar a Catalunya fins el 1951, guanyant-se la vida com a professor de classes particulars i, més endavant, com a redactor de l’Editorial Salvat. El seu pare no tingué tanta sort –quan retornà a mitjan anys seixanta, passà per les presons de Tarragona i Barcelona, essent forçat a abandonar el país altre cop.
Fundador de l’Amical de Mauthausen i altres camps, a través de conferències, entrevistes, xerrades i llibres, sempre es va distingir pel seu compromís amb la memòria dels deportats. La lluita d’Edmon Gimeno, com la de molts altres republicans, no només fou contra el feixisme, sinó que fou sobretot una lluita contra l’oblit. Sempre el tindrem present.
7 de gener de 2014